Dia 27 de febrer, abans del plenari de cada dimarts, vaig assistir a l’acte institucional de presentació d’un cupó de l’ONCE amb motiu de la celebració del canvi constitucional que ha permès substituir el terme disminuït pel de discapacitat a la nostra carta magna. Aquest acte va simbolitzar un moment històric, reflectint el compromís de la nostra societat cap a una inclusió més plena i el respecte per la diversitat. La tercera modificació constitucional, després de la de 1992 i 2011, ha vengut a reconèixer que el llenguatge, igual que la vida mateixa, està en constant evolució. Allò que en un moment donat pot ser considerat un terme apropiat, amb el temps pot adquirir connotacions que el tornen inadequat o fins i tot ofensiu. Això no vol dir que al 1978 els nostres constituents utilitzassin termes inadequats intencionadament, sinó que amb el pas dels anys i l'evolució social, alguns dels seus termes han perdut la seva adequació o el seu significat original. Aquest canvi legi
Dins la calidesa de les festes nadalenques, en aquest període que s'estén des de la segona festa fins a la nit de Cap d'Any, cada any trob un moment per reflexionar sobre l'any que acaba. Aquesta reflexió no sempre és tan positiva com un desitjaria quan comença l'any. Precisament per les dates en què ens trobam, em venen al cap pensaments que uneixen la celebració d'aquests dies amb la religió, les arrels cristianes de la nostra forma de ser i la nostra cultura. Aquesta interconnexió, profundament arrelada en la nostra història i identitat, es reflecteix en tot, des de les nostres tradicions fins a la nostra personalitat més individual. En aquests temps de canvi i incertesa, on els valors semblen esvair-se davant l'empenta de noves ideologies suposadament progressistes, sent una responsabilitat especial en preservar i celebrar aquesta herència. La cultura és un riu viu que flueix des del passat cap al futur, alimentat també per les aigües de la religió del